{"id":754,"date":"2021-01-14T16:50:56","date_gmt":"2021-01-14T15:50:56","guid":{"rendered":"http:\/\/lasenia.cat\/web\/?page_id=754"},"modified":"2026-03-06T13:49:04","modified_gmt":"2026-03-06T12:49:04","slug":"dades-del-municipi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/dades-del-municipi\/","title":{"rendered":"Dades del Municipi"},"content":{"rendered":"\n

La S\u00e9nia<\/strong> \u00e9s una vila i municipi de la comarca del Montsi\u00e0 situat al l\u00edmit amb el Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

El nom prov\u00e9 de l’idioma \u00e0rab saniya (mol\u00ed fariner), passat a la forma roman\u00e7 azenia a l’Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el riu de la S\u00e9nia, que travessa el municipi.<\/p>\n\n\n\n

El riu S\u00e9nia<\/strong> constitueix el nexe d\u2019uni\u00f3 entre Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/strong> i \u00e9s el l\u00edmit administratiu d\u2019ambdues comunitats. Deixant de banda els l\u00edmits entre comunitats, el riu \u00e9s la porta d\u2019entrada a la Tinen\u00e7a de Benifass\u00e0 i l\u2019acc\u00e9s natural al mass\u00eds dels Ports. D\u2019altra banda, cal ressaltar la import\u00e0ncia del riu com a corredor biol\u00f2gic entre les parts altes del mass\u00eds muntany\u00f3s i les planes interiors per on discorre de cam\u00ed a la mar.<\/p>\n\n\n\n

Les curses de cavalls<\/strong><\/a> a la S\u00e9nia, que daten de temps immemorials, han esdevingut un dels actes que m\u00e9s caracteritza les nostres Festes Majors. Aquesta tradici\u00f3 prov\u00e9 de principis del segle XX, segons conten les cr\u00f2niques dels m\u00e9s vells i els seus avantpassats.<\/p>\n\n\n\n

L’afecci\u00f3 dels seniencs pels cavalls i, m\u00e9s concretament, per les curses, es mant\u00e9 constant any rera any, fet que encoratja a fer un esfor\u00e7 com\u00fa per a perpetuar un acte festiu que enorgulleix al poble i que invita a molts forasters a visitar-nos durant uns dies d’acolliment, festa i alegria.<\/p>\n\n\n\n

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el Govern de la II Rep\u00fablica, per a defensar-se del cop militar rebel, va planejar la construcci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie d\u2019aer\u00f2droms militars a Catalunya. Un dels m\u00e9s importants fou el camp d\u2019aviaci\u00f3<\/strong><\/a> de la S\u00e9nia, constru\u00eft l\u2019any 1937. \u00c9s un espai hist\u00f2ric i patrimonial parcialment conservat i vinculat a la mem\u00f2ria recent de la poblaci\u00f3 amb nombroses refer\u00e8ncies orals, documentals i gr\u00e0fiques. El camp d\u2019aviaci\u00f3 estava format per una extensi\u00f3 de 90 ha de terreny i un per\u00edmetre irregular que recorda una estrella de cinc puntes.<\/p>\n\n\n\n

L’exist\u00e8ncia del faig al mass\u00eds dels Ports<\/strong><\/a> \u00e9s una sorpresa, ja que s\u00f3n boscos propis de latituds m\u00e9s fredes i climes m\u00e9s humits. Per aix\u00f2, es troben al l\u00edmit de la seva distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica i, per tant, s\u00f3n unes de les m\u00e9s meridionals d’Europa.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 fa que les fagedes dels Ports<\/strong> siguin molt especials i tinguin unes caracter\u00edstiques molt concretes que les diferencien de la resta de fagedes europees. Sempre es troben orientades al nord per ser la vessant m\u00e9s humida, i busquen els fons dels barrancs. Aix\u00ed mateix, trobem el faig envoltat de cingles i en fortes pendents, quan les fagedes t\u00edpiques acostumen a trobar-se en zones planeres.<\/p>\n\n\n\n

Dades hist\u00f2riques<\/h2>\n\n\n\n

El 17 d’abril de 1232 va ser signada la Carta Pobla de la S\u00e9nia. A l’any seg\u00fcent, concretament el 13 de setembre, Pere Montcada va fer concessi\u00f3 feudal de la vila de la S\u00e9nia al tortos\u00ed Guillem de Moragues perqu\u00e8 la repobl\u00e9s. El 25 de gener de 1336, Guillem va donar carta de poblament a 21 ve\u00efns i, aix\u00ed, la vila de la S\u00e9nia va quedar establerta dins la jurisdicci\u00f3 del castell d’Ulldecona (aquest es trobava sota el domini de l’Ordre de l’Hospital). Aquest encavalcament de dominis entre hospitalers, el castell d’Ulldecona i els Moragues, va provocar conflictes cr\u00f2nics sobre l\u00edmits i compet\u00e8ncies en quant a la utilitzaci\u00f3 de les aig\u00fces del riu S\u00e9nia i a la seva jurisdicci\u00f3 durant m\u00e9s de 200 anys.\u2028A la Guerra Civil catalana (1462), la S\u00e9nia va prendre part activa contra Joan II i la poblaci\u00f3 va ser assetjada dues vegades per les tropes reials. El juny de 1466, es va rendir. La capitulaci\u00f3, per\u00f2, va ser honrosa, ja que van aconseguir del monarca la promesa de que se’ls respectarien les llibertats i els antics privilegis, i que es faria definitiva la separaci\u00f3 de la comanda d’Ulldecona; m\u00e9s tard, per\u00f2, l’any 1536,la S\u00e9nia va ser incorporada a la comanda de Mirambel.<\/p>\n\n\n\n

Quasi b\u00e9 un segle m\u00e9s tard, va comen\u00e7ar la Guerra dels Segadors, on la poblaci\u00f3 senienca va contribuir a les despeses de la lluita, tot i que no depenia del gran Priorat de Catalunya, sin\u00f3 de la castellania d’Amposta. M\u00e9s tard, l’any 1716, la poblaci\u00f3 va perdre molts privilegis i bona part de les llibertats en implantar-se el Decret de Nova Planta de Felip V.<\/p>\n\n\n\n

A la Guerra de la Independ\u00e8ncia (1808 \u2013 1814), la S\u00e9nia va aportar fortes contribucions i, quan va ser conquerida (juntament amb la resta del Montsi\u00e0 i el Baix Ebre), va romandre inclosa al departament franc\u00e8s de les Boques de l’Ebre. Durant aquest per\u00edode la poblaci\u00f3 va adquirir import\u00e0ncia per la seva ind\u00fastria de construcci\u00f3 naval. Expulsats els francesos d’aquesta comarca, es va estrenar la democr\u00e0cia promulgada per la Constituci\u00f3 de 1812.<\/p>\n\n\n\n

L’any 1833, en dividir-se Espanya en prov\u00edncies, a la S\u00e9nia li va correspondre pert\u00e0nyer a la de Tarragona. Tres anys m\u00e9s tard van comen\u00e7ar a succeir les Guerres Carlines; aquestes van tenir una incid\u00e8ncia molt directa a la S\u00e9nia. L’ocupaci\u00f3 que en va fer el general Cabrera va provocar el setge constant de la poblaci\u00f3 per part de les tropes isabelines, fins que l’any 1840 el general O\u00b4Donnell va derrotar Cabrera, fet que es considera el final de la primera guerra carlina. A les guerres seg\u00fcents, la import\u00e0ncia estrat\u00e8gica del lloc \u00e9s menor i la poblaci\u00f3 hi va jugar un paper m\u00e9s secundari. Els anys posteriors s\u00f3n temps de bandolers.<\/p>\n\n\n\n

A principis del seg\u00fcent segle es va fundar la Banda Harm\u00f2nica de la S\u00e9nia (1904) i va quedar instal\u00b7lada l’electricitat a la poblaci\u00f3 (1907). L’any 1932, el Ministre d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica de la Rep\u00fablica Espanyola, Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, va inaugurar el grup escolar de la Clotada. Durant aquests anys, de les files del Centre Obrer va sortir la candidatura que va guanyar les eleccions municipals. Des de la seva creaci\u00f3 i fins el seu tancament (1938) aquest centre es va distingir per la seva tasca pol\u00edtica, social i cultural.<\/p>\n\n\n\n

L’any 1937, amb finalitats militars, es va construir un camp d’aviaci\u00f3 a la partida dels Plans. En ell van pilotar primer aviadors republicans i despr\u00e9s els de la Legi\u00f3n C\u00f3ndor. Les tropes franquistes van entrar a la S\u00e9nia l’abril de 1938. Durant la postguerra es va fer notar a la poblaci\u00f3 l’activitat dels maquis, que estaven refugiats pels Ports.<\/p>\n\n\n\n

\n

Dades tretes del treball sobre fets hist\u00f2rics de la S\u00e9nia elaborat per Josep M\u00aa Ca\u00f1igueral Isern i F. Xavier Carb\u00f3 Ca\u00f1igueral<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Dades b\u00e0siques<\/h2>\n\n\n\n

Codi oficial estad\u00edstic:<\/strong> 4304450006
Adre\u00e7a:<\/strong> Tortosa, 1
Codi postal i localitat:<\/strong> 43560 La S\u00e9nia
Comarca:<\/strong>\u00a0Montsi\u00e0<\/a>
Poblaci\u00f3 2025:<\/strong> 5.605
Tel\u00e8fon:<\/strong> 977 71 30 00
Fax:<\/strong> 977 57 01 68
CIF:<\/strong> P4304500D
Alcaldessa President:<\/strong> Il\u00b7lma. Sra. Maria Victoria Almuni Balada
Adre\u00e7a electr\u00f2nica:<\/strong>\u00a0lasenia@lasenia.cat<\/a>
Web:<\/strong>\u00a0http:\/\/www.lasenia.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La S\u00e9nia \u00e9s una vila i municipi de la comarca del Montsi\u00e0 situat al l\u00edmit amb el Pa\u00eds Valenci\u00e0. El nom prov\u00e9 de l’idioma \u00e0rab saniya (mol\u00ed<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"colormag_page_container_layout":"default_layout","colormag_page_sidebar_layout":"default_layout","footnotes":""},"class_list":["post-754","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/754","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=754"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/754\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8735,"href":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/754\/revisions\/8735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lasenia.cat\/web\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=754"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}