caeuenfrgldeitptrorues

La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.

El nom prové de l'idioma àrab saniya (molí fariner), passat a la forma romanç azenia a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el riu de la Sénia, que travessa el municipi.

El riu Sénia constitueix el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià i és el límit administratiu d’ambdues comunitats. Deixant de banda els límits entre comunitats, el riu és la porta d’entrada a la Tinença de Benifassà i l’accés natural al massís dels Ports. D’altra banda, cal ressaltar la importància del riu com a corredor biològic entre les parts altes del massís muntanyós i les planes interiors per on discorre de camí a la mar.

Les curses de cavalls a la Sénia, que daten de temps immemorials, han esdevingut un dels actes que més caracteritza les nostres Festes Majors. Aquesta tradició prové de principis del segle XX, segons conten les cròniques dels més vells i els seus avantpassats.

L'afecció dels seniencs pels cavalls i, més concretament, per les curses, es manté constant any rera any, fet que encoratja a fer un esforç comú per a perpetuar un acte festiu que enorgulleix al poble i que invita a molts forasters a visitar-nos durant uns dies d'acolliment, festa i alegria.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el Govern de la II República, per a defensar-se del cop militar rebel, va planejar la construcció d’una sèrie d’aeròdroms militars a Catalunya. Un dels més importants fou el camp d’aviació de la Sénia, construït l’any 1937. És un espai històric i patrimonial parcialment conservat i vinculat a la memòria recent de la població amb nombroses referències orals, documentals i gràfiques. El camp d’aviació estava format per una extensió de 90 ha de terreny i un perímetre irregular que recorda una estrella de cinc puntes.

L'existència del faig al massís dels Ports és una sorpresa, ja que són boscos propis de latituds més fredes i climes més humits. Per això, es troben al límit de la seva distribució geogràfica i, per tant, són unes de les més meridionals d'Europa.

Això fa que les fagedes dels Ports siguin molt especials i tinguin unes característiques molt concretes que les diferencien de la resta de fagedes europees. Sempre es troben orientades al nord per ser la vessant més humida, i busquen els fons dels barrancs. Així mateix, trobem el faig envoltat de cingles i en fortes pendents, quan les fagedes típiques acostumen a trobar-se en zones planeres.

Dades històriques

El 17 d'abril de 1232 va ser signada la Carta Pobla de la Sénia. A l'any següent, concretament el 13 de setembre, Pere Montcada va fer concessió feudal de la vila de la Sénia al tortosí Guillem de Moragues perquè la repoblés. El 25 de gener de 1336, Guillem va donar carta de poblament a 21 veïns i, així, la vila de la Sénia va quedar establerta dins la jurisdicció del castell d'Ulldecona (aquest es trobava sota el domini de l'Ordre de l'Hospital). Aquest encavalcament de dominis entre hospitalers, el castell d'Ulldecona i els Moragues, va provocar conflictes crònics sobre límits i competències en quant a la utilització de les aigües del riu Sénia i a la seva jurisdicció durant més de 200 anys.
A la Guerra Civil catalana (1462), la Sénia va prendre part activa contra Joan II i la població va ser assetjada dues vegades per les tropes reials. El juny de 1466, es va rendir. La capitulació, però, va ser honrosa, ja que van aconseguir del monarca la promesa de que se'ls respectarien les llibertats i els antics privilegis, i que es faria definitiva la separació de la comanda d'Ulldecona; més tard, però, l'any 1536,la Sénia va ser incorporada a la comanda de Mirambel.

Quasi bé un segle més tard, va començar la Guerra dels Segadors, on la població senienca va contribuir a les despeses de la lluita, tot i que no depenia del gran Priorat de Catalunya, sinó de la castellania d'Amposta. Més tard, l'any 1716, la població va perdre molts privilegis i bona part de les llibertats en implantar-se el Decret de Nova Planta de Felip V.

A la Guerra de la Independència (1808 – 1814), la Sénia va aportar fortes contribucions i, quan va ser conquerida (juntament amb la resta del Montsià i el Baix Ebre), va romandre inclosa al departament francès de les Boques de l'Ebre. Durant aquest període la població va adquirir importància per la seva indústria de construcció naval. Expulsats els francesos d'aquesta comarca, es va estrenar la democràcia promulgada per la Constitució de 1812.

L'any 1833, en dividir-se Espanya en províncies, a la Sénia li va correspondre pertànyer a la de Tarragona. Tres anys més tard van començar a succeir les Guerres Carlines; aquestes van tenir una incidència molt directa a la Sénia. L'ocupació que en va fer el general Cabrera va provocar el setge constant de la població per part de les tropes isabelines, fins que l'any 1840 el general O´Donnell va derrotar Cabrera, fet que es considera el final de la primera guerra carlina. A les guerres següents, la importància estratègica del lloc és menor i la població hi va jugar un paper més secundari. Els anys posteriors són temps de bandolers.

A principis del següent segle es va fundar la Banda Harmònica de la Sénia (1904) i va quedar instal·lada l'electricitat a la població (1907). L'any 1932, el Ministre d'Instrucció Pública de la República Espanyola, Marcel·lí Domingo, va inaugurar el grup escolar de la Clotada. Durant aquests anys, de les files del Centre Obrer va sortir la candidatura que va guanyar les eleccions municipals. Des de la seva creació i fins el seu tancament (1938) aquest centre es va distingir per la seva tasca política, social i cultural.

L'any 1937, amb finalitats militars, es va construir un camp d'aviació a la partida dels Plans. En ell van pilotar primer aviadors republicans i després els de la Legión Cóndor. Les tropes franquistes van entrar a la Sénia l'abril de 1938. Durant la postguerra es va fer notar a la població l'activitat dels maquis, que estaven refugiats pels Ports.

Dades tretes del treball sobre fets històrics de la Sénia elaborat per Josep Mª Cañigueral Isern i F. Xavier Carbó Cañigueral

Dades bàsiques

Codi oficial estadístic: 4304450006
Adreça: Tortosa, 1
Codi postal i localitat: 43560 La Sénia
Comarca: Montsià
Població 2017: 5.652
Telèfon: 977 71 30 00
Fax: 977 57 01 68
CIF: P4304500D
Alcalde President: Il·lm. Sr. Joan Moisés Reverté
Adreça electrònica: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Web: http://www.lasenia.cat